Manifestació massiva d´estudiants per fer front al Pla Bolonya a Barcelona

Aquests darrers dies hi ha hagut un veritable exercici des de l´estatus quo de tertulians, mitjans de comunicació de masses diversos sobre la "perillositat" dels estudiants, dels "possibles aldarulls" en la manifestació convocada, que enmarcaven ja els titulars del que potser desitjaven que es produís, una nova repressió policial indiscriminada i es sotarrés el debat real que es els efectes del Pla Bolonya. Hi vai g baixar-hi perquè crec en una universitat pública en què l´ascensor social de les classes populars es garanteixi per a tothom i aportar el granet de sorra, d´una marea humana de milers d´estudiants, com podeu observar en els diversos vídeos del propi CANAL LLIBERTATS a youtube.

Fou pacífica, es desistí davant del cordó policial i es desvià pel carrer Aribau, i va aplegar a milers de joves estudiants universitaris que se´ls aboca a una precarietat laboral i d´implantar-se tal com està previst, en els carreres amb menys èxit, s´acabarà amb postgraus, els màsters, de pagament amb preus inaccesible per a molts milers de fills de treballadors i classes populars, una elitització, me´s ben formada a base de renunciar, qui s´ho pugui permetre a compatibilitzar estudis i treball com succeeix a molts que viuen fora de l´àrea metropoitana, precisament per pagar-se els estudis i el manteniment de viure lluny de la seva comarca o municipi, i d´aquest al Berguedà en conec forces, extrapolable al conjunt de comarques del país.

Detalls significatius: vaig veure mostres de suport de vianants, d automobilistes amb el clàxon, de mestresses de casa amb les ja reconegudes cacerolades des de balcons particulars i gent de certa edat que veieren la repressió policial com si fossin els "nous grisos" però amb color... significant que la nostra lluita estudiantil, és la lluita per un futur millor que el que ens han deixar les generacions anteriors i que l unica pretensió és l´extensió dins un gran mercat europeu de 500 milions de persones, després de la desregulació en les feines precàries, qeuda pressionar salaris a la baixa en les feines qualificades, abans diplomatures i llicenciatures, o degradant-les o trencant el marc estatal laboral i amb una homologació facilitar la mobilitat, que en si no seria negativa, però que sense un marc laboral de mínims, l´objectiu és precaritzar els salaris en els estudiants d´ensenyament universitaris, i al temps, perquè el capitalisme obtindrà tres grans rèdits: introduir els interessos empresarials a les universitats, becant màsters segons les seves prioritats i que mica a mica es vagin abandonant els ensenyaments no "eficients" i introduir els crèdits per estudis, qui s´ho pugui permetre, ampliar l´oferta de professionals a 48 països (quan l´homologació serà fal.làcia ja que a França faran 180 crèdits i aquí 240) amb una clara pressió d´importació d´aquells que vinguin de països amb rendes salarials irrisòries i així maximitzar els beneficis empresarials, i com em va dir una de les redactores del llibre blanc de Bolonya, que ens anem oblidant dels curriculums de feina actuals, ja que el que ens té preparats el capitalisme global és ofertes de feina per coneixements especifics.

Un negoci rodó, la superespecialització que no hauran d´interioritzar els empreses, i farà que calgui reciclatge continu als treballadors, qui s´ho pugui permetre i amb uns salaris amb clara pressió a la baixa perquè l´oferta de professionals serà més àmplia, en un context de contenció global de la demanda de llocs de treball.

Els estudiants no només es manifesten, sinó defensen un model de societat me´s just, que enlloc diu que el desplegament de l´EEES hi hagi més dotació pressupostària ni més beques que garanteixi un accés a l´ensenyament superior. I aquí el conseller Huguet, conjuntament amb el conseller Joan Saura, és comprensible que s´emportin el blanc de les critiques d´estudiants i es demani la seva dimissió, ja que declaracions tipus "o Bolonya o Franquisme" o que els que es "manifesten són minoria radical" i donar suport a rectors"sense paliatius" per les decisions del desallotjament i emmudir per la càrrega policial, és una exemplarització del no diàleg i que cada cop més veus a dins i fora d´ERC es tingui el convenciment d´un cert sindrome d´estocolm gobernamental a qualsevol preu , quan el que cal amb estudiants, professors ,que cal amb estudiants ,professors per definir una universitat que formi persones i prepari un futur amb justícia social i dignitat i futur pel país.

La desconexió amb sectors socials representatius de la societat fa allunyar a cada cop més votants d´ERC, amb una exitosa i pacifica mobilització estudiantil i si no hi ha capacitat per crear espais de debat real, millor és retirar-se a temps i donar relleu a persones que generin major cintura política per fer front als reptes de present i futur, per higiène democràtica .

Tornen els grisos?

Davant els greus incidents produits en la jornada de vaga d´ensenyament, coincidint amb el desallotjament violentat per actuació dels antidisturbis dels mossos d´esquadra, cal depurar responsabilitats, començant pel Conseller Joan Saura. Qualsevol estudiant/a, podia haver patit, l´acció represora més propera a l´època franquista, dels denominats grisos, allunyat d´un cos de seguretat i d´excel.lència, traspua com s´observa en els següents vídeos davant de la societat en aquesta actuacions concretes, com un cos represor.

A la universitat ho es garanteix un accés universal per a tothom,ja que el planteig de l´EEES és plena dedicació i pràctiques a empreses, el que imposibilitaria compatibilitzar treball i estudis(fet que succeeix en alumnes de fills de classe treballadora, que així es paguen la carrera), amb equiparació real amb graus europeus(no com ara de 180 a 240 depèn estat),beques adequades, màsters amb preus públics i major dotació econòmica general, o Bolonya s´aboca al fracàs abans de començar, dit pels propis professors.

Si això hi afegim la manca de diàleg i l´imposició depresa i corrents en el Pla Bolonya, amb politica de fets consumats, on el màxim protagonista l´estudiant, ha estat apartat en el debat de la universitat del futur i de l´adquisició del coneixement, evitant mercantilització per a ús exclusivament empresarial, sinó també com a ciencies al servei a la societat i a l´interès general com a retorn de l´inversió pública.

En el context socioeconòmic actual de recessió, on l´atur està en quotes properes al mig milió d´aturats a Catalunya i un milió al conjunt dels Països Catalans, on s´aboca a les noves generacions, les més ben formades, a viure en precari, a tenir poques esperances de tenir un habitatge digne, a salaris baixos i incertesa en el futur, enmarcat en greu crisi social i laboral, que els fets d´aquests dies, traspua un malestar social creixent, on la classe dirigent no ha estat a l´alçada, és l´avantsala d´un nou paradigma social de revolta inevitable, que tindrà conseqüències diverses, començant per la substitució de la casta política i social dirigent.

Una forma de resposta col.lectiva, més aviat del que alguns es pensen , una vaga general, per molt que els sindicats majoritaris, estiguin segrestats epr subvencions públiques i retorns de patrimoni històric tendenciós.

I les lluites estudiantils, ecologistes,de precaris,aturats,treballadors amb perdre el seu lloc de treball, emprenedors ofegats per liquidesa de la banca, cada cop hi ha un estat de trencament, un nou paradigma de societat, on els dirigents estan al costat de la majoria social, o sens dubte, seran substituits per un nou ordre social inevitablement. Les imatges reflexen el que es cou. Jutgeu vosaltres mateixos:

Conseller Huguet: vostè faci de Conseller que d´altres ja treballem epr garantir referèndum assembleari vinculant

A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social. 

I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".

 I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.

Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.

 Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia  interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país. 

Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.

Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.

Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.

I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.

La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.

, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.

I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.

Tomàs Sayes, en vaga de fam en defensa de l´ensenyament públic davant Pla Bolonya

Aquí en teniu l´entrevista amb el Tomàs Sayes, Berguedà veí de la Pobla de Lillet,en el seu 13è dia de vaga de fam,a la Universitat de Bellaterra, parlant del seu estat, les motivacions i opinions personals:

Visita i ocupació Unviersitat de Barcelona (UB) pel Pla Bolonya

Aquí teniu una visió de fora dins l´universitat de Barcelona(UB), -força estudiants del Berguedà i estudien-en l´actualitat, en un dissabte tranquil:


I parlem amb Julià Mestieri, membre de l´assemblea del Barcelonès d´estudiants, sobre els motius de la ocupació de la Universitat, fent balanç de les lluites dutes a terme, els objectius actuals i de futur proper , i les motivacions davant l´aplicació del Pla Bolonya, en quan a mercantilització i limitació a l´accés a l´ensenyament superior universitari:

TRANSPORT ESCOLAR NO OBLIGATORI Un desmantellament anunciat

El desmantellament del transport escolar no obligatori s'està consumant a la comarca del Berguedà davant la incapacitat total de l'administració local de donar-hi resposta. A partir de finals de març el Consell Comarcal ja no pot garantir la continuïtat del servei, tal com va comunicar a les Associacions de Mares i Pares. L'única alternativa que ha sabut proposar és que els pares assumeixin una part del servei, que no ha pogut precisar, però que pot oscil·lar entre 1 i 6 euros diaris, per alumne i dia. 

L'explicació és que el Departament d'Eeducació, (tal com va passar l'any passat) no pensa ingressar la subvenció corresponent per a finançar el transport dels alumnes que estan empadronats al municipi que alberga un centre educatiu. Sense pensar en la realitat comarcal de pobles amb nuclis apartats, considera com a no subvencionables, rutes escolars que arriben a 8 km. Un exemple que visualitza el despropòsit és el transport de 6 alumnes entre Sant Corneli i Sant Jordi de Cercs. El fet que Sant Corneli i Sant Jordi pertanyen a la Vila de Cercs treu, segons el Departament, l' obligació d' oferir un transport gratuït per recórrer uns 7,9km. Mentrestant, en molts casos, rutes de 2 km o menys si que són subvencionades i gratuïtes, pel fet que comuniquen un alumne a un centre d'un altre municipi. Què han de fer les famílies de Sant Corneli? Empadronar-se a Fígols?

La llei no ha pensat en Sant Corneli, ni tampoc en les colònies del Llobregat que tenen el mateix problema. Són 7 els municipis i en total 153 els alumnes afectats a tot el Berguedà. Però els responsables de la comarca sembla que tampoc hagin pensat en els seus pobles. Ha passat un any des de l'aparició del problema, que llavors s'havia arreglat amb aportacions dels ajuntaments afectats, però aquest any, vist que el Consell Comarcal no disposa de diners i que cap ajuntament s'ha compromès a afrontar les despeses, són els pares i mares de la comarca els que han de trobar la solució. El primer avís ha arribat a les AMPAs el mes de gener. S'ha fet una mena de protesta organitzada pel Consell Comarcal, amb autobús a Barcelona inclòs, que no ha donat fruits. El 12 de febrer s'ha fet una reunió amb representants de les AMPAs i els ajuntaments afectats, que ha conclòs amb el compromís del ens comarcal d'informar a les famílies afectades. Però la carta a les famílies ha arribat el dia 4 de març i falten 25 dies per trobar una solució...El temps corre però sembla que el CC no tingui pressa. 

La situació és dramàtica, o millor dit, patètica. És impressionant no sols el fet que un bé tan important com l'accés a l' educació obligatòria pugi estar perillant en mig del curs escolar: imaginem-nos com es sentiran els pares el dia que l'autobús que porta el seus fills a l´escola deixi de circular! O que l'autobús que fa el transport obligatori pel poble del costat deixi de donar servei als seus fills! És impressionant com l´ administració que té la competència del servei, el Consell Comarcal, no ha sabut trobar-hi una solució, tenint en compte que el problema és manifest des de fa 1 any. Ni que sigui negociar amb l' empresa concessionària un abaratiment de la despesa, que per poc no arriba a un milió d'euros anuals! Segons les dades facilitades pel Consell Comarcal, es calcula que el desplaçament d'un alumne a l'escola té un cost d'una mitjana de 6,90€ diaris. Dit d'altra manera, un viatge en autobús escolar costa una mitjana de 3,45€. Dues vegades al dia, 5 dies a la setmana, el transport d'un alumne que fa uns 5 quilòmetres per arribar al seu centre escolar, costa 150€ mensuals. És un cost elevadíssim, i encara que ajuntaments i Consell Comarcal en paguessin la meitat, resulta difícilment assumible per una família. És un cost que sembla de totes maneres excessiu, i que m´agradaría saber com es justifica, si no fos per la subcontractació del servei, la mala gestió, o la manca de competència. Quant el preu del billet senzill per a fer un trajecte similar amb el mateix autobús de la mateixa empresa de transport és de 1,40€.

La manca de reflexos dels ajuntaments afectats és un capítol apart. Immersos en confrontacions partidistes, perden de la vista la importància que té el tema del transport escolar per a la qualitat de vida deIs pobles. Els fills deixaran de gaudir d'un servei del que han gaudit els seus pares, un servei que per molts és una condició indispensable per a poder combinar feina i família vivint en un dels pobles petits de la zona. Un servei de transport escolar gratuït, que segons diuen la gent, era la promesa donada fa unes dècades per acceptar la desaparició de moltes de les petites escoles de la comarca. Si no se'n garanteix la gratuïtat, les famílies que poden preferiran portar la canalla en cotxe privat, altres hauran de buscar un altre lloc per viure, i la resta, els que no disposen de vehicle, o temps,  hauran d' afrontar preus molt més elevats del que es calculava fins ara. (Menys usuaris significa major despesa per cap)

La inexistència de transport públic al Berguedà és un factor decisiu per entendre la gravetat de la situació per a les famílies afectades. Si hi hagués una alternativa en forma de línies de transport públic que connectessin les poblacions, potser que no faria falta un servei especial, ni tampoc el cotxe privat. Però no hi ha alternativa de transport col.lectiu. Diuen que no sortiria a compte. Ara, si sumem el preu del transport escolar obligatori, no obligatori i esportiu, si hi afegim la resta de partides de transport que es paguen amb diner públic a la comarca, la suma arriba a gairebé a un milió i mig d'euros. Són molts diners per a gastar cobrint només una mínima part del transport comarcal. És difícil d'assumir que en temps de crisi no es pugin gestionar millor aquests diners perquè 153 nens i nenes pugin seguir fent el que han de fer cada dia: Anar a l'escola.

El que no podem permetre és que ni el pes de la reivindicació ni tampoc les conseqüències d'una planificació errònia recaiguin sobre les espatlles de les famílies dels 153 alumnes directament afectats. La solidaritat de tota la comunitat educativa berguedana, de totes les mares i pares, de tots els municipis, és la única esperança.

Yorgos Konstantinou
il.lustrador, educador, Cercs

Vídeo reivindicació cultura de foc, a Berga

Els trobareu tots clicant al Canal Llibertats.Aquest dissabte va ésser un dia memorable amb convocatòria de més de 350 colles de diables d´arreu del país, a Berga, per defensar la cultura de foc, davant directiva Unió Europea, que depèn la seva interpretació i cotament més àmpli o no, de l´estat espanyol, on sembla que es dirigeixen objectius per garantir les festes de tradició catalana de foc. A continuació teniu vídeos a acte central a l´entorn de Plaça Sant Pere de Berga, amb comparses de Patum incloses, en tirabols:

Segueix actes en favor de la cultura popular de foc, a Berga, per internet

Clicant següent enllaç a partir de les 18.30 del 7 de febrer podeu seguir els actes previstos en defensa de la Patum i dels actes de foc com correfocs,en directe arreu del món:

Acte a Berga, contra directiva europea que restringeix actes de foc com correfocs i la pròpia Patum

Us passo informació de la trobada que ja ha mobilitzat vora a 6.000 adhesions al Facebook en un temps record, en contra de directiva europea 2007/23/CE , i que tindrà el proper dissabte 7 de febrer trobada a Berga per parlar-ne a grups de diables, de correfocs i com no de Patumaires que veuen amenaçat actes de cultura tradicional i popular catalanes de foc, amenaçats per directiva europea.

Programa d´actes:

EL DISSABTE 7 DE FEBRER ENS TROBEM A BERGA!!!
PROGRAMA:
ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

LLOC: Berga.
DATA: 7 de febrer de 2009.

PROGRAMA:

18h.
Passeig Indústria.
Reunió caps de colla i caps de Tabalers.
18:30h.
Passeig Industria fins la Plaça Viladomat.
Inici d’una cercavila amb les besties i grups participant, plantada de besties.
Cada colla junta amb els seus tabals.
19h.
Entrada a la Plaça de Sant Pere, col•locació dels tabals.
19:15h.
Encesa d’un grup de trabucaires??
Encesa d’un element de bestiari infantil.
Encesa d’un grup de diables infantil.
Encesa d’un element de bestiari.
Encesa d’un ball de diables.
Parlament d’autoritat i lectura del manifest.
- Ilms. Sr. Alcalde de Berga.
Tot seguit, lectura del manifest del món del foc, a càrrec de membres de la companyia comediants.

Final de l’acte amb un salt de plens Infantil.

Manifest:

MANIFEST PER LA DEFENSA DELS GRUPS DE CULTURA POPULAR I TRADICIONAL CATALANA AMB ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.

L’aprovació de la nova Directiva 2007/23/CE del parlament Europeu, per tal de regular el mercat dels materials pirotècnics de la Comunitat Europea, ha comportat per part del Govern Espanyol la còpia literal de la Directiva mitjançant l’Ordre PRE/174/2007 amb importants limitacions per l’ús dels artificis pirotècnics, sense realitzar distinció entre ús privat i ús per elements festius de cultura popular i tradicionals. Aquest fet comporta l’impediment de la participació d’aquests elements en les processons, seguicis festius i qualsevol acte per part de Balls de Diables, Bèsties de foc, Salt de Plens, etc.

Els materials pirotècnics són utilitzats en les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional des del segle XIV i formen part indiscutible del patrimoni immaterial de la cultura Catalana. Avui és mante viva la tradició a Catalunya amb 1.500 actes de foc anuals, per part de 300 grups de Diables, 200 besties de foc i 150 colles infantils. Amb la vigència de la nova Ordre PRE/174/2007 suposarà la desaparició de tots els grups de cultura popular i tradicional amb foc i una tradició amb més de 800 anys d’història.
Per tot això, demanem:
Que el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern Espanyol com a òrgans competents, estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics, que garanteixin el correcte desenvolupament dels diferents representacions festives dels grups de foc i de les corresponents colles infantils.

Campanya 10.000 a Brusel.les per l´autodeterminació. Com fer reserva

Objectiu: 10.000 persones a Brusel.les el proper 7 de març per l´autodeterminació .Per més informació clica aquí.
Vídeo de com fer reserva:

La bruixa del Pedraforca

Festes locals dels municipis berguedans

A través de ciutatoci he trobat les festes locals del municipis berguedans:

Avià, 11 de juny i 31 d'agost
Bagà, 3 d'agost i 2 de novembre
Berga, 11 de juny i 8 de setembre
Borredà, 24 d'agost i 25 d'agost
Capolat, 1 de juny i 11 de juny
Casserres, 16 de març i 31 d'agost
Castell de l'Areny, 11 de juny i 31 d'agost
Castellar de n'Hug, 11 de juliol i 29 de setembre
Castellar del Riu, 22 de gener i 11 de juny
Espinalbet, 22 de gener i 11 de juny
Llinars, 2 de febrer i 11 de juny
Rasos de Peguera, els, 11 de juny i 10 d'agost
Cercs, 23 d'abril i 11 de juny
Espunyola, l', 11 de juny i 10 d'agost
Fígols, 16 d'octubre i 23 de novembre
Gironella, 1 de juny i 24 d'agost
Gisclareny, 23 d'abril i 15 de maig
Guardiola de Berguedà, 25 d'abril i 10 d'agost
Gósol, 19 de març i 20 de juliol
Montclar, 10 de juny i 9 de desembre
Montmajor, 11 de juny i 7 de setembre
Nou de Berguedà, la, 11 de juny i 11 de novembre
Olvan, 20 de gener i 3 d'agost
Cal Rosal, 11 de juny i 13 de juliol
Pobla de Lillet, la, 1 de juny i 5 d'octubre
Puig-reig, 1 de juny i 11 de novembre
Ametlla de Merola, l', 1 de juny i 21 de setembre
Quar, la, proposta no formulada
Sagàs, 16 d'octubre i 30 de novembre
Guàrdia, la, 5 d'octubre i 16 d'octubre
Saldes, 26 d'agost i 8 de setembre
Sant Jaume de Frontanyà, proposta no formulada
Sant Julià de Cerdanyola, 14 de setembre i 7 de desembre
Santa Maria de Merlès, 14 d'agost i 11 de novembre
Vallcebre, 22 de juliol i 4 de desembre
Vilada, 23 de juny i 7 de desembre
Viver i Serrateix, 6 d'agost i 29 de setembre

Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra de 7 milions de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 

El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.

I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.

Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.

El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

Radio Berga i Berguedà actual

Sembla que la època en que els internautes teníem de fer les mil i una per trobar una notícia sobre el Berguedà per Internet s'ha acabat. Actualment hi ha uns quants portals de notícies del Berguedà, poder el mes significatiu és el de Radio Berga el qual ha estat premiat i que ja gaudeix de més de dos anys d'antiguitat. Des de fa poc la gent del Berguedà actual ha posat en marxa el seu (ja que una web a base de pdf's no es pot considerar un portal de notícies), la primera notícia data del 16 d'octubre d'aquest any. També hi han alternatives de temàtica més específiques com la del Berguedà llibertari, o inusuals com la del Berguedeja i sense deixar de banda tots els blocs de la comarca. Però en aquest post ens centrarem en els dos primers.

Radio Berga va néixer al mateix temps que el seu portal, sens dubte van apostar de bon principi per posar els seus continguts a Internet amb un format adequat, clar, amable i senzill de trobar. El portal de Radio Berga segueix un model clàssic, un grup de redactors escriuen les notícies que surten a la web. A part de les notícies escrites s'hi poden trobar vídeos i els últims programes emesos per antena. L'únic "feedback" amb l'internauta és una enquesta on els usuaris poden mostrar la seva tendència sobre un tema concret. L'aspecte visual és atractiu, net, clar i innovador.

El Berguedà actual sempre ha tingut presència a Internet, però fins fa poc ho feia en un format completament erroni, simplement s'hi trobaven els arxius amb format pdf del setmanari, cosa que feia tenir una lectura feixuga i poc ordenada. En l'actualitat han apostat per tenir un portal de notícies, on s'hi troben estructurades per temes i dates, son notícies que es poden debatre a partir dels comentaris, on qualsevol internauta pot deixar la seva opinió sobre el tema. En l'aspecte social van una mica més enllà que Radio Berga, ja que a part dels comentaris, també incorpora una enquesta, un fòrum on tothom i pot dir la seva i una agenda on els usuaris poden enviar actes perquè hi apareguin. El entorn gràfic és poc elaborat i un pèl pesat, en cert aspecte recorda la manera de fer pàgines web de fa uns anys.

Curiosament les dues pàgines web tenen força coses en comú, per començar les dues viuen d'esquena als buscadors (Google, Yahoo!...) ja que no han tingut massa en compte estar ben situats en aquests, la informació no acaba de ser correctament visible pels buscadors i dubto que cap tingui gaires visites procedents d'aquests, tot i el munt d'informació que contenen.

Un altre error comú que comparteixen és no donar la seva informació en el format RSS, aquest format es molt adequat per un portal web, permet que les noves notícies publicades arribin als usuaris tot i que aquests no entrin sovint a la pàgina web. No s'entén que una tecnologia que té disponible qualsevol bloc o web "amateur" no estigui disponible en portals com aquests.

Pel que fa a l'aspecte tecnològic Radio Berga passa perfectament els validadors de codi XHTML i CSS, això significa que ha estat creada correctament i que pot ser visualitzada en qualsevol dispositiu, mentre que el Berguedà Actual obté errors en els dos, cosa que pot donar problemes per ser visualitzada de forma correcta en certs navegadors i dispositius mòbils.

Pel que fa al número de visites Radio Berga té aproximadament 10 mil visites mensuals de 4 mil usuaris diferents (dades extretes directament del web, no explicaré com consultar aquestes estadístiques ja que no ser si volen que siguin accessibles per tothom) mentre que del Berguedà actual no disposem de dades. En el ranking d'Alexa el Berguedà actual obté la posició 5.634.683 mentre que Radio Berga està en la posició 1.957.477, cosa que ens fa intuir que Radio Berga disposa de bastantes més visites. Per comparar aquestes dades amb altres webs direm que el Berguedà llibertari obté unes 6.500 visites mensuals i ocupa la posició 2.760.619 en l'Alexa i que el berguedeja n'obté unes 1.200 i ocupa la posició 2.992.624.

Sens dubte els qui sortim guanyant d'aquest "allau" d'informació som els internautes que podem contrarestar diferents informacions locals en diferents mitjans, i fins i tot comentar-les i posar certes idees en comú.

Rodolfo Marín, comitè TYCO ELECTRONICS AMP,fa balanç manifestació i narra actualitat empresa

Després de la manifestació per la deslocalització de la planta de Berga que deixarà al carrer 121 treballadors/es i aguditzarà la desertització del Berguedà, en Rodolfo Ares, del comitè de l´empresa de la Valldan, fa balanç i narra actualitat empresa:

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP a Berga, i lectura manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

Blas Infante com a paradigma de les connexions entre Catalunya i Andalusia

Aquests dies, el fet d´estar a d´altres latituds peninsulars, en concret a terres gaditanes, a Cadis, et permet copsar la visió allunyada de la realitat politico-social catalana. I les disjuntives mediàtiques de la zona, com la Voz de Cadiz, emissores de la zona, etc., bàsicament la conclusió és que el President de la Generalitat davant la més que previsible incompliment de l´infim acord de finançament de l´estatut retallat, davant la necesitat real, el del 30 de stembre del 2005 que garantia un concert econòmic gradual per finançar ara més que mai les innombrables demandes socials en un context de crisi, en Montilla gesticula per no perdre encara més suport popular, ja que ell és el PSOE, i si no ho ha fet fins ara de plantar-se és simplement perquè es deu al PSOE, però té un problema intern davant la pressió del que allà denominen dels "nacionalistes".
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.

Imatges Aplec Pi de les tres branques

Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyol i francès.

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Diumenge 20 de juliol del 2008

A les 11.00, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement

del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba

. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:

. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup

de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.

. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.

. Lectura del poema amb acompanyament musical.

. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.

Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català

. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador

. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador

. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural

. Mallorca: Rosa Calafat, professora

. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal

Jaume I de Fraga.

. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.

- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.

- Llevant de taula:

Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,

samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.

Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a

participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.

. Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.

Per fi entenc els polítics

Fins ara no ho entenia, no entenia com podien sortir tantes bajanades de la boca d'un polític, polítics capaços de fer les mil i una per esgarrapar quatre vots, polítics que no tenen cap problema en comprar-te el vot, en basar tot el seu discurs simplement en descalificar la resta de partits o manipular totes les dades possibles al seu favor.

Doncs bé totes aquestes bajanades exposades en mítings, cares a cara o entrevistes han tingut la seva conseqüència: ens han despullat la Eva. La Eva és una estudiant de Ciències Polítiques i de la Administració que en plena campanya electoral va realitzar una promesa: cada cop que els polítics la defraudessin s'aniria treien una peça de roba fins quedar-se sense res, i per tal de dur a terme la seva promesa va crear un bloc perquè tothom pogués veure com es despullava per culpa dels polítics. El final ja us el podeu imaginar...

Ara puc dir que entenc els polítics, totes aquestes burrades que diuen simplement era per despullar la Eva, si si, jo també crec que és un pèl rebuscat però a hores d'ara és la única explicació que hi trobo.

Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem

Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?

Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.

La Fira de l´Aixada un bon referent de valorar patrimoni i història. I al Berguedà?

A Manresa(Bages), per uns dies torna a l´època de l´edat mitja, ara que han presentat un mapa històric de com era en aquella època, que cada cop més suscita l´atenció general de la gent, per interès històric, i que en el cas de la Fira de l´Aixada de Manresa, es caracteritza pels vestiments, balls, i sobretot , un munt de parades de comerç de productes. Per fer un tastet, us faig present unes imatges, en l´àlbum de Flickr sobre la Fira de l ´Aixada, que personalment, la zona de vora la Seu, catedral restaurada i amb uns bons retaules, des d´un punt de vista artístic, té el seu encant al capvespre, així com la restaurada plaça major, una fira exitosa, que evoca els temps del trobador que va escriure i viure la seva exitosa poesia al castell de Puig-reig, en Guillem de Berguedà, amb qui tenia conflictes entre d´altres amb el senyor del Castell de Cardona i en Pere de Berga i de tants d´altres trobadors, una vida de pel.lícula, si es portés a terme, que en aquest imaginari de l´edat mitja, de ben segur que no debien faltar els mercats a la vora de fortificacions i ciutats emmurallades, que pretén reproduir la Fira de l´Aixada. Un exemple en positiu de valoritzar el patrimoni i que enlllaça amb la història local, que al Berguedà, també hauriem de saber vendre, dimensionant a la realitat local del ric patrimoni que tenim, no sempre apreciat des d´instàncies locals, per desconeixement, o per ignorància, salvades excepcions, com és el cas de Bagà que es vesteix de l´època i recupera any rere any el rescat de les cent donzelles.
Aquí teniu, clicant, les imatges de la Fira del´Aixada de Manresa:

El poder d'una televisió

Deixo un vídeo del programa "Parlem clar" de Canal 9, la televisió pública valenciana. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Catalans_info

Catalunya/Catalonia Fotos-Pictures

From: xavierdelnord, 1 hour ago

| View | Upload your own

Descobreix les 7 vegueries del pais
Discover the 7 regions of Catalonia


SlideShare Link

Política 2.0

Us deixo aquest "post" del meu web per tal de compartir-ho amb la berguedàsfera. I es que hi han coses que es tenen de dir, sinó un pot rebentar.

Política 2.0

Els polítics ja han arribat als llocs més visitats d'Internet, entre d'altres el YouTube. Tant el PP com el PSOE ja tenen creats els seus canals, plens de vídeos partidaris a cada partit polític.

Per molts el YouTube és considerat un dels llocs emblema del web 2.0, ja que la interacció dels usuaris és total. Són aquests els qui pugen els vídeos, els quals es poden comentar, votar (positivament o negativament), crear respostes, votar els comentaris... Doncs bé els polítics semblen no entendre tot això, o simplement no ho volen entendre.

Si visitem el canal del PSOE podem veure com la majoria dels vídeos tenen desactivats els comentaris (els que no estan desactivats suposo que se'n van descuidar, ja que en trobem algun amb comentaris contra el PSOE) negant totalment la interacció amb l'usuari.

El PP encara fa una cosa més èticament incorrecte, ja que té els comentaris moderats i només publiquen aquells que els hi són favorables, ho podeu provar vosaltres mateixos enviant un comentari en contra del PP, o simplement no del tot favorable, i ja podeu esperar segles, que aquest mai serà publicat.

Això sí, desprès creen grans projectes de participació ciutadana, quan queda clar que si aquesta no els hi és favorable no la volen veure ni amb pintura.

Subhastes electorals,que venen eleccions.Balanç de les politiques neoliberals del PSOE

El fet d´acostar-se eleccions estatals el proper 9 de març, dona barra lliure neoliberal per prometre encara més eliminar el principal element reequilibrador econòmic, l´estat . I què proposen PP-PSOE? rebaixes fiscals a tort i dret. PSOE amb els 400 euros lineals que tan donen que parlar i el PP prometent rebaixant l´impost de societats, com d´altres, erroniament, enlloc d´acostar-nos a països nòrdics. Ara, cal preguntar-los: quins serveis públics es retallaran? estan donant el missatge subliminal que els impostos sobren? o directament que l´estat ha de desaparèixer, i que la gent es faci una mútua privada de salut i que les famílies vagin a escoles concertades i hospitals privats pel col.lapse migratori dels serveis públics, al tenir ja 7.500.000 targetes sanitàries? És una greu irresponsabilitat, "regalar" 5000 milions d´euros,sense distingir a rics i pobres, no afectant a autònoms, l´equivalent a una quarta part de l´espoli fiscal català a tothom que pagui IRPF, enlloc de reforçar l´estat del benestar. Amb Solbes d´Economia, que diu resistir-s´hi, ja un no es sorprèn de res. I aquesta dreta camuflada del PSOE beneeix el 2007 retallades salarials amb l´Acord Interconfederal de negoaciació col.lectiva que afecta a convenis , imposant un 2% d´augment salarial, quan l´INE ja anuncia un proper 4,4% d´IPC,i farà que l´IPC català encara sigui més greu i per tant els "socialistes" amb la benedicció de CCOO-UGT-CEPYME-CEOE que els treballadors perdin un 54,5% de poder adquisitiu de l´increment salarial.
I el tribunal de la competència, consolidant els grans loobies de distribució que incrementen el preu dels productes des que es cultiven al camp fins que arriba als comerços. Ies fan dir d´esquerres. Podriem parlar del cas dels sindicalistes Candido i Morala, beneit per PSOE i IU en la "seva democràcia". O la il.legalització de partits politics. O les retallades de drets a l´estatut de l´autònom. O en contra del traspàs de l´Inspecció de Treball, que és inclòs a l´estatut. No els interessa un Marc català de relacions laborals. Perquè afavoreix la congelació salarial, i essent dels salaris més baixo de la Unió Europea.-
- Els treballadors estatals són els europeus que més hores treballen de jornada laboral.

- Els titulats a Catalunya i Espanya són els que reben els salaris més baixos de la UE. Som l´Àfrica o el sud-est asiàtic d´intelectualitat universitària d´Europa en quant a sous.

- Les pensions són de les més baixes d´Europa.

- El salari mínim de l´Estat Espanyol és el segon més baix de la UE (Hi encara ven com un èxit els 600 euros del nou salari mínim)

- L´estat europeu amb major precarietat laboral.

- Un de los mercats immobiliaris més cars del món.

- Encapçala l´estadística europea en sinistralitat laboral.

- A la cua d´Europa en conciliació de la vida laboral i familiar.

- A la cua d´Europa de serveis socials per a nens i gent gran.
- A la cua d´Europa en la integració laboral de persones amb discapacitat.
- L´estat espanyol en el abans d´últim lloc de la UE en desenvolupament humà.
- A la cua de la UE en el permís de maternitat, i algú s´estranya que no neixin més criatures si els joves no poden emancipar-se i tenir un sou digne?

- El segon estat d´Europa amb més nous rics. 4000 rics acumulen més d´una quarta part de la fortuna estatal.

- Creixement de la desigualtat de renta entre rics i pobres, la més exagerada de la Unió Europea. Passa d´ésser l´estat més igualitari de la UE a ocupar el vuitè lloc.

- Lideratgo zona euro en pobresa (sis milions de pobres, unes 758.000 mínim a Catalunya segons IDESCAT ja el 1997)

- L´estat de la UE dels Quinze que té una despesa pública social amb percentatge del PIB més baix(un 0,7% del PIB). Cal fer esment que Joan Ridao, el candidat d´ERC a les estatals exigeix un acord d´investidura que doti pressupostos amb almenys un 2% del PIB.

- A la cua d´Europa en poder adquisitiu anual per habitant.

- L estat espanyol és l´estat de la UE on més han pujat els preus de la Zona Euro.

- L estat on més tarden en emancipar-se els fills.

- A la cua d´Europa en ajudes a la família. Una familia catalana i espanyola necesitarien tenir 13 fills per a poder optar a les mateixes prestacions que té una alemana per dos fills.

- Dèficit per compte corrent dels majors del món.

- A la capçalera d´Europa en l´enviament de remeses fora de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en el creixement de les seves exportacions

- L´estat espanyol és l´estat méss inflacionista de la Europa dels Quinze.

- Dels estats més endeutats del món. L´estt espanyol encapçala a Europa en els crèditos hipotecaris.
- L´estat espanyol en els darrers llocs de la UE en competitivitat.

- La despesa en R+D estatal a la cua d´Europa

- A la cua d´Europa en matèria de innovació.

- La Sanitat Pública estatal, a la cua europea en inversió i infraestructures.

- A la cua de la UE en atenció al pacient.

- Encapçala a Europa en nous casos de sida.

- Sistema educatiu, el major fracàs escolar de la UE.

- L´estat espanyol a la cua d´Europa en ajudes a las families per a comprar llibres de text.

- L´estat espanyol, a la cua d'Europa en nombre de titulats en Batxillerat i FP superior.

- La Universitat espanyola a anys llum de les millors del món, només una universitat catalana, la Universitat de Barcelona (UB), entre les primeres 200.

- L´estat espanyol ocupa el lloc número 22 de la llista dels 28 països europeus més avançats en la societat de la informació.

- A la cua d'Europa en la regulació de la contaminació acústica, l´estat espanyol és el país més sorollós d'Europa i el segon del món després del Japó.

- L´estat espanyol és l´estat europeu més vulnerable al canvi climàtic.

- A la cua dels estats rics en protecció del medi ambient.

- L´estat espanyol és el país més àrid d'Europa.

- Al capdavant d'Europa en infraccions mediambientals.

- L´estat espanyol és el més expedientat per la U.E. en qüestions mediambientals.

- Al capdavant del rànquing d'abocaments de residus a Europa.

- Ocupa el lloc 76 en sostenibilitat ambiental mundial.

- A la cua d'Europa, quant al compliment de les mesures marcades pel Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.

- L´estat espanyol al capdavant d'Europa en l'abandonament d'animals.

- L´estat on més es discrimina per raó del sexe(Llei d´igualtat).

- Lideratge europeu en avortaments

- Espanya a la cua|cola d'Europa en l'assistència a les persones grans

- L´estat espanyol candidat a convertir-se en el país més vell del món l'any 2050

- L´estat on més divorcis es produeixen de l'UE.

- Els espanyols els majors consumidors de cocaïna del món.

- L´estat espanyol al capdavant de la Unió Europea en el consum de drogues.

- L´estat espanyol és el més barat de la Unió Europea per fumar i beure.

- L´estat amb més bars per metre quadrat d´Europa.

- L´estat de l'UE on amb més freqüència s'abusa de l'alcohol.

- L´estat al capdavant d'Europa quant a taxa d'inactivitat física per habitant.

- L´estat, número u d'Europa en obesitat infantil.

- Lideratge europeu en immigració il·legal.

- Lideratge europeu en pirateria.

- Espanya a la cua d'Europa en la concessió d'estatuts de refugiats.

- Lideratge europeu en delinqüència estrangera.

- Lideratge europeu en corrupció i delinqüència urbanística.

- Lideratge europeu en blanqueig de diner.

- Lideratge europeu en pèrdua de confiança en els líders..

- El quart estat en el rànquing mundial en nombre de cirugías estètiques.

- L´estat a la cua d'Europa en flexibilitat dels horaris laborals

El que la ciutadania conscient, caldria és revoltar-se davant una subhasta pública, que passarà el mateix que va passar quan el PSOE va guanyar les darreres eleccions estatals: la primera mesura, eliminar del seu web el programa electoral, i això ho diu tot. Perquè el PSOE, que se les veu coll avall electoralment, i s ha de veure, té unes quantes pedres a la sabata: connivència al no eliminar la tortura com denuncia Amnistia Internacional, afavorir les grans fortunes amb la rebaixa del 20% al 18%, i creixent les SICAV de els gran fortunes, negant la devolució completa dels papers catalans dipositats a Salamanca, afavorint la investigació militar i venda d´armes a països en conflicte, enfotent-se´n del caos farroviari, amb promeses de TGV, que va col.lapsar inclús FGC, tot per córrer a fer inauguració abans de fi d´any afectant zona metropolitana, pactant amb oligarquia financera catalana una OPA a Endesa per part de Gas Natural a canvi que aquests pressionessin Artur Mas per carregar-se l´estatut sencer. Època de boicots de productes catalans, quan el aercat no és Espanya, és el món. Alguns encara no ho entenen.
A l´hora de la veritat , ja es va veure, el Pizarro de torn amb allò de "antes alemana que catalana" i el resultat és conegut, com el tracte d´Artur Mas amb l´oligarquia va fer efectiu i obedientment ho formalitzà tot solet a la Moncloa, amb foto posterior amb l´ultracatòlic Duran lleida inclòs , que va a actes en contra de l´avortament i es rodeja d´assessors de la FAES i l´Opus Dei, esdevenint a sobre com a candidat a Ministro d´Economia... ja podem tremolar si fos així perquè totes les politiques neoliberals i de reformes laborals han estat apadrinades pel looby econòmic de CIU i més d´un despatx català amb seu a Madrid. I diuen ser catalanistes, progressistes?
Després del 9 de març, o CyU es trenca, o la cursa per emular cambó amb la Lliga regionalista només acaba de començar. I a sobre l´embarassada i candidata Carme Chacon pel PSC, que ahir amb la Mònica Terribas, xuleta a la mà inclosa,no en teu prou a fer d´escudera de Zapatero com a candidata, no té la vergonya de reconeixer que els preus dels pisos estan pels núvols sense que ella hagi pres mesures reals a part de vendre fum.
Si tant posada està que porti al miting central amb Zapatero el Jose Bono, o digui si trenca amb el PSOE i fa un grup parlamentari propi. Si no és així, és regalar diputats gratis total al PSOE per continuar espoliant , sense balances fiscals, a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans.
El panorama és desolador hi ha un cert desencís general després del fracàs estatutari, però més enllà del resultat del 9 de març, crec detectar una mala llet acumulada a la població catalana, que pot fer donar un gir social i polític evident. I com més xerri PP-PSOE en la seva cursa de lluir nacionalisme espanyol, es pot tombar la situació.
El perill és el desencís, que hauria de transformar-se en revolta electoral. Veurem si Maragall es presenta i crea d´un cop un socialisme integrament català amb el Partit Català d´Europa, que donaria uns quants maldecaps a Montilla. I la Plataforma pel Dret de Decidir, preparar urnes el 9 de març perquè el vector nacional, electoralment, també pesi i posi en evidència els greuges socials i nacionals, però per sobre de tot la voluntat d´obrir des de la societat un camí cap a la llibertat.