dilluns, 9 de març del 2009

TRANSPORT ESCOLAR NO OBLIGATORI Un desmantellament anunciat

El desmantellament del transport escolar no obligatori s'està consumant a la comarca del Berguedà davant la incapacitat total de l'administració local de donar-hi resposta. A partir de finals de març el Consell Comarcal ja no pot garantir la continuïtat del servei, tal com va comunicar a les Associacions de Mares i Pares. L'única alternativa que ha sabut proposar és que els pares assumeixin una part del servei, que no ha pogut precisar, però que pot oscil·lar entre 1 i 6 euros diaris, per alumne i dia. 

L'explicació és que el Departament d'Eeducació, (tal com va passar l'any passat) no pensa ingressar la subvenció corresponent per a finançar el transport dels alumnes que estan empadronats al municipi que alberga un centre educatiu. Sense pensar en la realitat comarcal de pobles amb nuclis apartats, considera com a no subvencionables, rutes escolars que arriben a 8 km. Un exemple que visualitza el despropòsit és el transport de 6 alumnes entre Sant Corneli i Sant Jordi de Cercs. El fet que Sant Corneli i Sant Jordi pertanyen a la Vila de Cercs treu, segons el Departament, l' obligació d' oferir un transport gratuït per recórrer uns 7,9km. Mentrestant, en molts casos, rutes de 2 km o menys si que són subvencionades i gratuïtes, pel fet que comuniquen un alumne a un centre d'un altre municipi. Què han de fer les famílies de Sant Corneli? Empadronar-se a Fígols?

La llei no ha pensat en Sant Corneli, ni tampoc en les colònies del Llobregat que tenen el mateix problema. Són 7 els municipis i en total 153 els alumnes afectats a tot el Berguedà. Però els responsables de la comarca sembla que tampoc hagin pensat en els seus pobles. Ha passat un any des de l'aparició del problema, que llavors s'havia arreglat amb aportacions dels ajuntaments afectats, però aquest any, vist que el Consell Comarcal no disposa de diners i que cap ajuntament s'ha compromès a afrontar les despeses, són els pares i mares de la comarca els que han de trobar la solució. El primer avís ha arribat a les AMPAs el mes de gener. S'ha fet una mena de protesta organitzada pel Consell Comarcal, amb autobús a Barcelona inclòs, que no ha donat fruits. El 12 de febrer s'ha fet una reunió amb representants de les AMPAs i els ajuntaments afectats, que ha conclòs amb el compromís del ens comarcal d'informar a les famílies afectades. Però la carta a les famílies ha arribat el dia 4 de març i falten 25 dies per trobar una solució...El temps corre però sembla que el CC no tingui pressa. 

La situació és dramàtica, o millor dit, patètica. És impressionant no sols el fet que un bé tan important com l'accés a l' educació obligatòria pugi estar perillant en mig del curs escolar: imaginem-nos com es sentiran els pares el dia que l'autobús que porta el seus fills a l´escola deixi de circular! O que l'autobús que fa el transport obligatori pel poble del costat deixi de donar servei als seus fills! És impressionant com l´ administració que té la competència del servei, el Consell Comarcal, no ha sabut trobar-hi una solució, tenint en compte que el problema és manifest des de fa 1 any. Ni que sigui negociar amb l' empresa concessionària un abaratiment de la despesa, que per poc no arriba a un milió d'euros anuals! Segons les dades facilitades pel Consell Comarcal, es calcula que el desplaçament d'un alumne a l'escola té un cost d'una mitjana de 6,90€ diaris. Dit d'altra manera, 
un viatge en autobús escolar costa una mitjana de 3,45€. Dues vegades al dia, 5 dies a la setmana, el transport d'un alumne que fa uns 5 quilòmetres per arribar al seu centre escolar, costa 150€ mensuals. És un cost elevadíssim, i encara que ajuntaments i Consell Comarcal en paguessin la meitat, resulta difícilment assumible per una família. És un cost que sembla de totes maneres excessiu, i que m´agradaría saber com es justifica, si no fos per la subcontractació del servei, la mala gestió, o la manca de competència. Quant el preu del billet senzill per a fer un trajecte similar amb el mateix autobús de la mateixa empresa de transport és de 1,40€.

La manca de reflexos dels ajuntaments afectats és un capítol apart. Immersos en confrontacions partidistes, perden de la vista la importància que té el tema del transport escolar per a la qualitat de vida deIs pobles. Els fills deixaran de gaudir d'un servei del que han gaudit els seus pares, un servei que per molts és una condició indispensable per a poder combinar feina i família vivint en un dels pobles petits de la zona. Un servei de transport escolar gratuït, que segons diuen la gent, era la promesa donada fa unes dècades per 
acceptar la desaparició de moltes de les petites escoles de la comarca. Si no se'n garanteix la gratuïtat, les famílies que poden preferiran portar la canalla en cotxe privat, altres hauran de buscar un altre lloc per viure, i la resta, els que no disposen de vehicle, o temps,  hauran d' afrontar preus molt més elevats del que es calculava fins ara. (Menys usuaris significa major despesa per cap)

La inexistència de transport públic al Berguedà és un factor decisiu per entendre la gravetat de la situació per a les famílies afectades. Si hi hagués una alternativa en forma de línies de transport públic que connectessin les poblacions, potser que no faria falta un servei especial, ni tampoc el cotxe privat. Però no hi ha alternativa de transport col.lectiu. Diuen que no sortiria a compte. Ara, si sumem el preu del transport escolar obligatori, no obligatori i 
esportiu, si hi afegim la resta de partides de transport que es paguen amb diner públic a la comarca, la suma arriba a gairebé a un milió i mig d'euros. Són molts diners per a gastar cobrint només una mínima part del transport comarcal. És difícil d'assumir que en temps de crisi no es pugin gestionar millor aquests diners perquè 153 nens i nenes pugin seguir fent el que han de fer cada dia: Anar a l'escola.

El que no podem permetre és que ni el pes de la reivindicació ni tampoc les conseqüències d'una planificació errònia recaiguin sobre les espatlles de les famílies dels 153 alumnes directament afectats. La solidaritat de tota la comunitat educativa berguedana, de totes les mares i pares, de tots els municipis, és la única esperança.


Yorgos Konstantinou
il.lustrador, educador, Cercs